a bon matí els repartidors recorren els carrers de Ciutat Vella de Barcelona, ja sigui el butà o la compra del super del dia anterior...

...i Reina Maria Cristina

...i Reina Maria Cristina, dijous al capvespre, núvol a Barcelona, un passeig per la avinguda Reina Maria Cristina fins al MNAC, els núvols de tant en tant deixen pas a algun raig de sol que ja està declinant. Un canta-autor esgarrapa cançons d'Aute i Ramoncin davant el MNAC, més abaix un músic acarona un violí, diria que amb partitures de Mozart.

A les fonts no hi passa l'aigua, les canonades i les parets ens diuen que de vegades havien jugat amb ella. Alguns turistes aquí i allà sense saber gaire be res del lloc per on passegen. M'envaeix una sensació de tristor, un xic de fredor, possiblement és melangia, segueixo fent fotos perqué no se m'escapin els moments.

avui passejant pel carrer m'he trobat amb aquesta composició davant meu, quasi la trepitjo, m'ha fet pensar en la nostra fragilitat, en els temps que corren, en nom de banderes, de partits "pseudo-democràtics" i de corvs financers. En qualsevol moment naufraguem, o potser pitjor... ens trepitgen.

visions amagades del bany de les fulles blanques a un rierol, visions que no veiem però que hi són dins d'altres espectres de les ones lumíniques com són les infraroges.

Nikon D70, f/10, 3 seg., 28 mm, ISO200, filtre IR720

és una escena que veig més a sovint del que voldria.
En tot cas, deixo que els comentaris els poseu vosaltres.