Els pals de la llum o el telèfon, que tant ens molesten i espatllen algunes preses o almenys ens les dificulten. De totes maneres qui no ha estat temptat mes d'una vegada a fotografiar-los com a autèntics protagonistes de l'escena, perquè de vegades sense ells l'escena mancaria de tot interès.

Per l'entrada d'ahir podria donar la impressió de que no m'agraden els gossos, ben al contrari, Aquest és el gos del meu fill Ramon. El Moritz és un gos afectuós, juganer i bastant obedient, que cada dia corre pel camp i el bosc.

De fotos com aquesta en podria fer desenes cadia dia de l'any al passeig de Sant Joan de Barcelona.
Suposo que hi ha més d'un estudi psicològic dels propietaris d'animals a les ciutats.
En general, penso que són éssers una mica especials, les normes de convivència no estan fetes per una majoria d'aquests, si els dius quelcom per el seu comportament, acostumen a contestar agressivament i et diuen que ets una mena de salvatge i que no tens amor als animals.
En alguns casos penso que és produeix tal simbiosis entre el propietari i el seu animal, que el primer és converteix en el segon.

tres animals solts

i un aparcat

Fins i tot un combinat de formigó armat gran com un camp de futbol pot resultar atractiu.

Cámara Nikon D90 Exposición 0,001 sec (1/1000) Aperture f/6.3 Lente 18 mm Velocidad ISO 200 Tendencia de exposición +1/3 EV