Aquesta és l'última entrada d'aquesta sèrie, crec que és suficient i temo avorrir-vos solemnement. He triat aquesta perquè em suggereix una ona que en copejar la sorra s'esvaeix i desapareix per sempre, darrere d'ella unes altres, totes iguals i totes diferents, alguna cosa semblant a aquesta sèrie.

Us agraeixo les vostres visites i comentaris, i donar-me l'oportunitat d'haver-hi conegut nous amics que han passat per aquí, i sobretot feliç de poder-ho compartir amb vosaltres.

Una abraçada.

Si teniu interés en veure una selecció de la sèrie podeu anar aquí SERIE INSIDE THE BOOK

Com us deia en l'última entrada, us proposo un festival de color, textures i formes suggeridores (o a mi m'ho sembla). Totes les fotos estan fetes amb l'objectiu ficat entre les fulles de revistes i llibres il·lustrats, jugant amb la llum que penetra entre elles. Tot un món de fantasia que s'apaga quan tanquem un llibre o revista. Desitjo que les gaudiu tant com jo en fer-les i veure-les en el monitor.

Us proposo una cada dia durant una setmana, perquè encara que la temàtica sigui la mateixa, cadascuna recrea un ambient diferent i produeix sensacions diferents i penso val la pena observar-les com si es tractés d'una única foto i no com una sèrie, que ho és.

Aquesta foto que us presento va ser fruit de la casualitat, tenia un llibre obert i la càmera que es veu damunt la taula (una joia de la desapareguda Unió Soviètica), i en recollir un paper del terra la meva mirada es va trobar amb aquesta perspectiva que em va semblar interessant congelar. Però el millor de tot és que em va suggerir tot un món fascinant de suggeridora fantasia que us presentaré pròximament.

El dissabte al matí vaig donar un vol pel Parc Joan Miró, i em vaig trobar amb un grup de veterants jugant als "bolos leoneses", un joc similar a les bitlles però amb unes característiques especials que trobo el fan molt elegant. Hi vaig passar una estona i em vaig atrevir a fer un mini-reportatge que, si voleu, el podeu veure aquí.

A uns 8 kilòmetres de la frontera amb França hi ha un poblet coster que es diu Colera, abans d'arribar a Portbou. El poble no el coneixia, vam estar el passat Octubre, i almenys en aquesta època, sense restaurants i mig hotelet, tranquil això si, menys quan passa el tren que va a França, ja que la via passa pel mitg del poble. En un extrem, hi ha una espècie de parc just al costat d'una decadent estació de tren, a on hi ha unes figures volumètriques i geomètriques de dubtós gust, recobertes d'enrajolat de sobrants de cuines i banys dels anys 60. Us presento unes mostres perquè us feu una idea. Si teniu interès en la localització de Colera i el parc us la deixo aquí.