protecció bancaria

Qué fuerte, a falta de bancos de fiar, (ni nos fiamos ni nos fían) nos llevamos la silla a cuestas. Supongo que para la pela que nos queda ya ni siquiera hay que echar mano del socorrido colchón: con el relleno de la silla nos sobra.

Tremenda, amigo.
Un abrazo.

Tremenda y simbólica, ... pero sin descuidar ningún detalle: corrección de perspectiva, ajuste de la sombra en la esquina derecha, ...

Joer, qué equilibrio, qué escena más surrealista y más actual a la vez.

Muy buena, Ramón.

Buen fin de semana.

Ostres... ara ni la cadira no et posen perquè seguis. Quins llum més peculiar...

Un momento para eternizar, desde luego.
Me gustan los reflejos (sombras) sobre la acera y esa otra sombra de la farola que parece imponer su presencia de un modo destacado.
Un abrazo

Genial, un cop més has estat molt hàbil, l'enhorabona.

Aquesta llum te quelcom molt especial per a una edició en blanc i negre ;-)

Una abraçada.

"Pescar" aquest paio amb la cadira al cap, es de campionat.
Que el vas perseguir des de la botiga? jajaja
Una abraçada

Muy buena...esto es estar atento y no de lo de otros que yo me sé, ja,jajaaaa!!!

Un gran abrazo, amigo!!! ;)

La leche, qué momento más bueno. Saber prever el momento.

Un abrazo.

Quina pillada d'escena mes genial !!!!

Felicitats

Es probable que sigui el director...(le seva mala consciència ha consegut desequilibrar-lo).

Genial el moment atrapat.

Gràcies a tots per comentar.

Saludos.

Quina fotografía més explícita i apropiada pels temps que córren!!
Felicitats, una abraçada.

gran toma

Ostres què bona... Llàstima que la presentació que fa blogger en aquest tamany, amb la pèrdua de nitidesa, no es vegi inicialment el que porta l'home (o almenys jo no ho he vist bé). Al fer-la més gran m'ha sorprés molt: el personatge, amb aquesta cadira com si es protegís del que pogués sortir de l'oficina bancària, l'entorn, on a més l'esculptura sembla també estar protegint al nen.
M'encanta.